La flora, el clima, el paisatge i el treball de milers d’abelles queden reflectits en el gust, l’aroma i la textura de cada pot.
I cada cullerada d’una mel de veritat, ens dibuixa un paisatge; una solana del Maresme, amb romaní, farigola, cap d’ase, ravenissa … un troç del Montnegre a la primavera, que sembla que hagi nevat, de com està de blanc de la flor del bruc … una solana del Solsonès, que després de cremar-se completament el 1998 la vida hi torna, a poc a poc, tornant-se lila quan floreix el romaní.
A Brèscat creiem que una bona mel s’ha de produir amb respecte: per les abelles, pel territori i pel producte final.